A prop de l’anomenat l’estany de Pals hi ha una muntanyeta coberta d’arbres, bardisses, matolls i esbarzers. El conjunt de vegetació fa que sigui gairebé inaccessible a l’home, ja que forma una barrera difícil de franquejar.
Poca gent del poble s’acosta a aquest lloc, tret d’algun caçador que, seguint algun animal, es veu obligat a entrar-hi, sempre ràpidament i amb una certa inquietud.
D’aquest lloc tan tètric, la gent de Pals n’explica que algunes nits s’hi sent un bruel que fa posar els pèls de punta fins i tot als gats. Hom pensa que podria tractar-se del crit d’un drac o de l’esperit d’aquells arrossers que anys enrere van morir ofegats als aiguamolls… o potser del bram d’un animal prehistòric que vivint en aquest lloc tan amagat ha pogut sobreviure fins avui; hi ha qui diu que ha vist aixecar-se la seva ombra amenaçadora just abans de sentir el crit.
Altres de més realistes, o potser més porucs, diuen que el bruel és produït per un efecte de ressò de la tramuntana en les cavitats de la muntanya i l’estany, que sona de manera estrident i esfereïdora.
La veritat és que ningú no sap realment per què es produeix aquest so, però, per si de cas, si us heu d’apropar a l’indret preneu totes les precaucions necessàries per no quedar esfereïts quan soni el bruel de l’estany...

Extreta de Pals. Conjunt medieval.