Actualment a la nostra comarca no hi ha infraestructura de ferrocarril, però abans sí. Hi havia dues línies: el carrilet de via estreta Palamós-Flaçà –que el 1921 es va ampliar fins a Girona– i el carrilet de Sant Feliu a Girona. Aquest últim s’ha reconvertit recentment en una via verda per als amants del cicloturisme.
 El tren petit, el carrilet, el tren pinxo, o fins i tot l’aixafagossos, com en vulgueu dir, fou un element molt popular i estimat a la nostra comarca. Quan va començar a funcionar, però, va provocar un gran enrenou: la gent tenia por de la màquina, els animals s’esquivaven, els carreters i els tartaners intentaven sabotejar-lo... Durant molts anys fou un dels mitjans de transport més utilitzats, i deixava un rastre de fum arreu on passava. Fou un transport molt important per a la indústria, especialment la surera, i per les mercaderies que arribaven de Girona per ser embarcades als ports de Sant Feliu i Palamós.
 Aquest text de Pla és una mostra de la sensibilitat que va aixecar entre els baixempordanesos aquella petita màquina que encara perdura en el record dels més grans:

 «...Què no s’ha dit del nostre inoblidable tren de Flaçà a Palamós? Hem fet morir de riure mitja humanitat. Des de l’intel·lectual més delicat fins al viatjant més imprudent, tothom que s’hi ha embarcat hi ha dit la seva amb una deliciosa espontaneïtat. Les dimensions menudes de les màquines i dels vagons han estat comparades a les dels éssers microbians. Hi ha hagut persones que han arribat a Flaçà i davant del reguitzell de capses de cerilles en forma de tren que se’ls presentava al davant s’han negat a seguir marxant. En el fons s’han pensat que no cabrien als vagons, que les portes serien massa estretes i que la màquina no els podria tirar...»
         Josep Pla
         El meu país